dijous, 2 de novembre del 2017

RESPECTE LA QÜESTIÓ CATALANA



Vist el caràcter visceral que està agafant el conflicte català i la bipolaritat d’aquest, tinc pel cap unes qüestions bàsiques que ningú s’atreveix a treure a debat. Vaja per davant que estic a favor d’un referèndum que puga indicar la magnitud real de la situació, això sí, després d’explicar les conseqüències que poguera tindre la situació.

En primer lloc m’agradaria que s’expliques quin és el percentatge de persones que poden canviar la situació administrativa/familiar/laboral a altres persones, és a dir el percentatge de persones que legitimarien una independència. Jo crec que hauria de ser quasi unànime, i per explicar-lo ficaria un exemple fictici, quantes persones de la província de Castelló serien necessàries per annexionar-la a Terol per no haver d’estudiar valencià els seus fills?

Per sort crec que nosaltres estem tranquils per la situació, però en Alacant no ho tindria tant clar que no volgueren ajuntar-se amb Múrcia veient la majoria de castellano-parlants.

Per altra banda, i qualsevol estudiant d’enginyeria ho sap i ho té present a l’hora de fer l’avantprojecte, és la viabilitat econòmica del mateix. Per construir una empresa s’ha de fer provisió d’uns diners que compten com inversió inicial per pagar salaris els primers mesos, donat que aquesta no serà beneficiosa fins passat un temps. Per tant, té capacitat Catalunya de fer front a estes despeses? Estan disposats els jubilats i funcionaris independentistes a estar mesos sense cobrar?

També hem de tindre en compte que quina part del deute públic s’emportarien? Catalunya també ha contribuït a ell, recordem els pactes de CiU amb els governs, i pensem que aquests eren a canvi d’inversions de l’estat a Catalunya. Per tant, en relació amb el punt anterior, Catalunya hauria de demanar diners per fer front a ella i estant fora de la Comunitat Europea ho tindria molt difícil d’obtenir-ne.

Altre punt que vull esmentar és el fet que en una hipotètica independència Catalunya hauria de devaluar la seua moneda per millorar les exportacions, estan disposat el poble Català a veure com de prompte els veïns espanyols són en la pràctica més rics que ells?

Per últim, canviant de tema, vull comentar una qüestió que també ha eixit en algun periòdic i en el congrés. He estat 10 anys treballant en educació en Catalunya i puc dir que en els 3 instituts on he estat estaven dirigits per gent d’ERC. En els instituts de Catalunya és normal que el director reclame als professors que a ell/a li convenen, és més, en el Decret de plantilles es permetia crear places docents acorde amb els interessos del centre.

Per tant, no cal una conspiració per adoctrinar a l’alumnat, sols cal ficar professors acorde amb les idees del director/a ja que té potestat per fer-ho i utilitzar llibres d’editorials que focalitzen més en uns fets que en altres.

dijous, 27 de juliol del 2017

#STOPALFOC



CHARLA 18 DE JULIO DE 2017

Dentro de la campaña #STOPALFOC promovida por la Consellería de Agricultura, Medio Ambiente, Cambio Climático y Desarrollo Rural, se realizó una charla de concienciación el pasado martes 18 de julio en el Club Social De Montornés.

A esta charla asistieron 2 técnicos de TRAGSA, además de los concejales Clemente Martín y Arturo Martí, por parte del ayuntamiento, y de un numeroso grupo de vecinos de las urbanizaciones de Las Palmas, La Parreta y Montornés.

Los técnicos explicaron las principales causas de los fuegos, expusieron que incendios se producen todo el año y que por ello debemos estar siempre alerta, aunque en verano se queman más hectáreas debido a la sequedad del terreno.

Asimismo, se manifiestó que al estar localizadas estas urbanizaciones en una zona de Interfaz Urbano-Forestal eran muy propensas al peligro. También se dieron unas recomendaciones para la preparación de las casas frente al fuego, en lo concerniente a chimeneas, tejados, respiraderos, depósitos de combustible, porches, vallados, ventanas, etc.

De la misma forma, se expresó que era muy importante una buena comunicación para saber los vecinos si debían confinarse o las vías de escape. Relacionado con ello se dieron las instrucciones básicas para realizar una acción o la otra.

En el tiempo de preguntas y respuestas, varios vecinos dijeron que ellos estaban concienciados pero que el problema estaba alrededor de sus casas y no podían hacer nada, Clemente Martín mostró una carta de la Confederación Hidrográfica del Jucar en respuesta a una petición del Ayuntamiento donde se indicaba que no tenían presupuesto para realizar la limpieza y que transmitían a otro departamento para realizar el estudio de si el Ayuntamiento podía realizar la limpieza por sus medios.

El miembro de la Asociación de Vecinos de La Parreta Diego Zaragozá preguntó si existía alguna norma legal relativa a Interfaces por la cual la asociación pudiese pedir una protección perimetral de la zona, los técnicos dijeron que lo desconocían pero se dió el correo prev_iiff_gva@gva.es para realizar todas las consultas que tuviesen los asistentes.