RESPECTE LA QÜESTIÓ CATALANA

Vist el caràcter visceral que està agafant el conflicte català i la bipolaritat d’aquest, tinc pel cap unes qüestions bàsiques que ningú s’atreveix a treure a debat. Vaja per davant que estic a favor d’un referèndum que puga indicar la magnitud real de la situació, això sí, després d’explicar les conseqüències que poguera tindre la situació.

En primer lloc m’agradaria que s’expliques quin és el percentatge de persones que poden canviar la situació administrativa/familiar/laboral a altres persones, és a dir el percentatge de persones que legitimarien una independència. Jo crec que hauria de ser quasi unànime, i per explicar-lo ficaria un exemple fictici, quantes persones de la província de Castelló serien necessàries per annexionar-la a Terol per no haver d’estudiar valencià els seus fills?

Per sort crec que nosaltres estem tranquils per la situació, però en Alacant no ho tindria tant clar que no volgueren ajuntar-se amb Múrcia veient la majoria de castellano-parlants.

Per altra banda, i qualsevol estudiant d’enginyeria ho sap i ho té present a l’hora de fer l’avantprojecte, és la viabilitat econòmica del mateix. Per construir una empresa s’ha de fer provisió d’uns diners que compten com inversió inicial per pagar salaris els primers mesos, donat que aquesta no serà beneficiosa fins passat un temps. Per tant, té capacitat Catalunya de fer front a estes despeses? Estan disposats els jubilats i funcionaris independentistes a estar mesos sense cobrar?

També hem de tindre en compte que quina part del deute públic s’emportarien? Catalunya també ha contribuït a ell, recordem els pactes de CiU amb els governs, i pensem que aquests eren a canvi d’inversions de l’estat a Catalunya. Per tant, en relació amb el punt anterior, Catalunya hauria de demanar diners per fer front a ella i estant fora de la Comunitat Europea ho tindria molt difícil d’obtenir-ne.

Altre punt que vull esmentar és el fet que en una hipotètica independència Catalunya hauria de devaluar la seua moneda per millorar les exportacions, estan disposat el poble Català a veure com de prompte els veïns espanyols són en la pràctica més rics que ells?

Per últim, canviant de tema, vull comentar una qüestió que també ha eixit en algun periòdic i en el congrés. He estat 10 anys treballant en educació en Catalunya i puc dir que en els 3 instituts on he estat estaven dirigits per gent d’ERC. En els instituts de Catalunya és normal que el director reclame als professors que a ell/a li convenen, és més, en el Decret de plantilles es permetia crear places docents acorde amb els interessos del centre.

Per tant, no cal una conspiració per adoctrinar a l’alumnat, sols cal ficar professors acorde amb les idees del director/a ja que té potestat per fer-ho i utilitzar llibres d’editorials que focalitzen més en uns fets que en altres.